viernes, 27 de marzo de 2009

Pensant en els altres


Primer de tot voldria recomanar el reportatge de 60’ minuts de “pensant en els altres”, veure’l m’ha fet reflexionar sobre quin tipus de teoria educativa és més “correcta” per portar a la pràctica.

L’objectiu principal és cercar la felicitat dels nens, i la clau per ser feliç és pensar en els altres.

Tots els alumnes procuren entendre els sentiments de l’altre, el que anomenem EMPATIA. I, aquest és la base i l’ajuda de tota relació. Coincidint amb Savater, l’empatia és necessària per la convivència amb la resta dels humans i, en aquest cas, l’empatia crea lligams i vincles afectius forts entre ells.

En el reportatge l’educador segueix sent la peça clau del sistema educatiu, la seva experiència i el “mètode” que aplica són aspectes essencials.
El professor pretén “ensenyar que la vida té un gran valor”, i fa gaudir als nens de tots els

La base d’aquest mètode és l’educació amb valors, els alumnes mostren els seus sentiments des d’un principi, mitjançant les cartes, col·loquis, etc. S’expressen els sentiments amb naturalitat i sinceritat, i es compagina el riure, el plorar, i aprendre com accions per educar-se.

Treballar amb valors fa “personalitzar” a la persona i la creació d’un pensament crític.

Com diu el comentarista, es viu un clima de solidaritat que fa que tots es sincerin, es confiïn les coses i entre ells es creen llaços i vincles d’afecte forts i enriquidors.

Es porten a terme activitats, com l’autoretrat de cos i ment, que fan que els alumnes treballin la reflexió sobre la seva identitat.

Per tant, els lligams es creen pensant en els altres i aquests són la clau de la felicitat.


---------------------------------------------------------

Els dos mètodes educatius, oposats entre ells, que hem vist es relaciona amb les diferents teories que es vam explicar fa unes setmanes a classe. Hi ha moltes teories, i inclòs aquelles que són un mixtes entre unes i altres, i has d’escollir o aplicar aquella que aconsegueixi els resultats/objectius que esperes aconseguir.

1 comentario:

  1. Bones!!

    Molt bo Ana! Jo fa unes setmanes també el vaig veure i el vaig comentar. Un reportatge realment emotiu que ens demostra que les utopies no sempre són utopies.
    Aquí, en aquest reportatge, trobem alguna de les respostes sobre el debat que plantejàvem fa uns dies al blog de l'Enric, el que feia referència a "ensenyar valors a l'escola", no creus? Hi ha uns valors que hauríen de ser comuns per a tots com, per exemple, els que apareixen en l'escola del video.

    Salut!

    ResponderEliminar