Adéu Pepe

La paraula d’aquest cap de setmana ha estat PERDRE:

- El Barça ha perdut
- El PSOE ha perdut les eleccions a Galícia, amb la contra que ha guanyat el PP per majoria!!
- I, el més sentit, ha estat la pèrdua de José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes.

Enllaçant amb aquest últim punt m'he emocionat l'article escrit avui per Andreu Buenafuente al Periódico: "El hombre libre" (link: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=591897&idseccio_PK=1013) i aquí la meva aportació:

Estic veient l’especial a Rubianes i és una llàstima que personatges com aquest home desaparegui de la terra i d’una forma tan inesperada. Les seves reflexions, aportacions són i seran úniques, els seus comentaris, les seves frases no tenen “malbaratament” i ha tractat sempre tots els temes amb un humor més que intel·ligent.

En l’actuació emesa aquesta nit, inicia el discurs com sempre s’ha considerat: galaico-catalan (galáico porqué nací en Galicia aunque casi nunca he vivido allí y catalán porqué siempre he vivido en Cataluña aunque nunca nací aquí") i “derrochador”, ja que viu la vida dia a dia i, així comença una de les seves crítiques, a aquelles persones de mentalitat estalviadora, que estalvien per arribar als 80 (si arriben) i consumir-ho tot, en què? I amb un to irònic ell mateix es qüestiona: en sexe, festes,...?

Ha continuat el seu monòleg amb històries que enllaçaven unes amb altres i no sempre acabaven quan les començava, però al final les torna a recuperar per tancar-les. És impressionant: tot un expert en el domini i la utilització de la paraula.

Deixant de banda els seus recursos dialèctics, com diria un castellà: “no deja titere con cabeza”.

Sempre ha estat un crític sincer, sense por al fet de dir en veu alta les coses que la majoria de ciutadans catalans pensen (i pensem), i és aquí on et preguntes: com pot ser que un senyor nascut a Galicia que immigra a Catalunya, viu “els colors catalans” amb més intensitat que d’altres que han nascut aquí, i a més dóna un enorme suport a Catalunya?? – sense resposta.

En el seu discurs d’avui, ha fet una crítica al psicoanàlisis, a la religió, a tot el personal de l’església, a l’educació tradicional i als mètodes d’educatius, a la bellesa d’estereotip, al món del futbol (jugadors, aficionats...), a la monarquia espanyola i, no s’ha oblidat de la política, fent referència al distingit senyor Jose Mª Aznar.

I el toc final, que mai falta, per amanir l’espectacle, la “incontenible verborrea salpicada de palabras malsonantes”, tot un showman.

Les seves crítiques et fan pensar, reflexionar i sentir – tot un mestre.

Moltes gràcies, molta sort i fins un altre Pepe.

aNa