L’objectiu principal és cercar la felicitat dels nens, i la clau per ser feliç és pensar en els altres.
Tots els alumnes procuren entendre els sentiments de l’altre, el que anomenem EMPATIA. I, aquest és la base i l’ajuda de tota relació. Coincidint amb Savater, l’empatia és necessària per la convivència amb la resta dels humans i, en aquest cas, l’empatia crea lligams i vincles afectius forts entre ells.
En el reportatge l’educador segueix sent la peça clau del sistema educatiu, la seva experiència i el “mètode” que aplica són aspectes essencials.
El professor pretén “ensenyar que la vida té un gran valor”, i fa gaudir als nens de tots els
La base d’aquest mètode és l’educació amb valors, els alumnes mostren els seus sentiments des d’un principi, mitjançant les cartes, col·loquis, etc. S’expressen els sentiments amb naturalitat i sinceritat, i es compagina el riure, el plorar, i aprendre com accions per educar-se.
Treballar amb valors fa “personalitzar” a la persona i la creació d’un pensament crític.
Com diu el comentarista, es viu un clima de solidaritat que fa que tots es sincerin, es confiïn les coses i entre ells es creen llaços i vincles d’afecte forts i enriquidors.
Es porten a terme activitats, com l’autoretrat de cos i ment, que fan que els alumnes treballin la reflexió sobre la seva identitat.
Per tant, els lligams es creen pensant en els altres i aquests són la clau de la felicitat.
Els dos mètodes educatius, oposats entre ells, que hem vist es relaciona amb les diferents teories que es vam explicar fa unes setmanes a classe. Hi ha moltes teories, i inclòs aquelles que són un mixtes entre unes i altres, i has d’escollir o aplicar aquella que aconsegueixi els resultats/objectius que esperes aconseguir.