Sing for Darfur (2008)

Enllaçant amb l'article que ha proposat l'Enric sobre els valors, proposo un documental estrenat aquest divendres 27 de febrer: Sing for Darfur

"La película tiene lugar en un día en la ciudad de Barcelona. Empieza por la mañana y acaba tarde por la noche.
Durante este día vamos a seguir las vidas de 30 personas distintas y veremos como están conectadas entre ellas y con Darfur. Mostrará lo ocupados que estamos todos con nosotros mismos y con nuestros propios pequeños mundos.
Parece como si actualmente cualquier momento “libre” fuera acaparado por teléfonos móviles, televisión, emails, ipods, meetings, playstations, gameboys, second lives, etc.
Da la impresión que prácticamente no hay tiempo para relajarse, contemplar, pensar y, lo más importante… sentir. ¿Qué opinas tú de esto?
A menudo nos limita tanto la importancia del dinero y otras cosas en la vida que a veces olvidamos pequeñas cosas mucho más importantes.
Sing for Darfur va a actuar probablemente- esperamos- como un espejo para la gente que está súper ocupada a nuestro alrededor. Y esperamos que la gente más calmada también lo aprecie …"

Bona oportunitat per reflexionar i perquè floreixin els valors personals que necessita la societat

aNa

Teories pedagògiques actuals - quina és la teva?

Teories pedagògiques actuals segons Conrad Vilanou

1. Pedagogies Perennes: es podrien considerar pre-modernes, antiracionals. Busquen mantenir l'ordre social, transmetre'l. Sobre aquesta perspectiva el llegat cultural és intocable. Es podria dir que adopta un component positiu conservador i negatiu a obrir-se al canvi. Traslladat a la pedagogia, aquesta teoria legimita el poder al mestre.

2. Pedagogies Performatives (o positivistes): sorgeix com a crítica radical als models perennes. És racional i individualista. Cerca la màxima eficacia, en el camp educatiu: l'èxit escolar, el màxim rendiment, al ritme de cada individu però que arribi al màxim del seu nivell.

3. Pedagogies Hermenéutiques: en aquesta teoria emergeix les emocions, el sentit estètic. Busca el significat a travès de l'anàlisi de la reflexió històrica amb la voluntat d'entendre els fenòmens, per tant, l'objectiu és conèixer/interpretar a altres cultures, altres maneres de pensar, raonar, conservant la diferència i mantenint el respecte. En aquest sentit, s'aproxima a una pedagogia intercultural on es busca la importància del grup i la comunitat, i es construeix tot entre tots buscant la satisfacció i la realització en ells mateixos.

4. Pedagogies Postestructuralistes: teoria postmoderna que aposta per un relat personal de no-comparacions, de possible individualisme, un individualime existencial. Traslladat a l'educació, aquesta ha de buscar el màxim aprofundiment de cadascú, sense que vingui determinat pel currículum.

5. Pedagogies Crítiques: es consideren pedagogies transformadores, busquen el canvi social, la transformació. El referent en aquesta teoria és la praxis, la pràctica educativa, en l'experiència.

Com a resum gràfic s'inclouen tres idees, tres canvis radicals:

1. Es passa de centrar-se en l'educador a l'educant

2. Es passa de preocupar-se per l'ensenyament a preocupar-se per l'aprenentatge

3. Es passa de parlar de centre escolar a centre educatiu

Aportació personal
Per escollir una d'aquestes teories em plantejo un seguit de preguntes:
- Què és el que vull?
- Què vull realment a la vida?
- Què és el que vull per l'educació?
- Què vull aconseguir amb l'educació? l'èxit o el fracàs?
- Vull que la població/la societat estigui educada i/o disciplinada?
- Vull que la població/la societat aconsegueixi resultats i/o ser feliç?
- Vull que els educats siguin deixebles o que siguin ells mateixos que es guiin?
- Vull que la població/societat sàpiga respectar o simplement conèixer allò que l'envolta?
- Què és millor, que l'alumnat aprengui de la teoria o que vagi aprenent amb la pràctica?


Amb les respostes d'aquestes qüestions podem centrar-nos en una de les teories. Personalment no trobo cap millor que una altra, crec que s'hauria de crear un híbrid entre totes, una teoria que tingui com objectiu l'èxit personal, professional, sentir-se realitzat i feliç, respectant sempre les cultures que anem coneixent i convivint amb ells.

¿De dónde soy o de dónde vengo?

Fins ara no havia fet cap síntesis del temari, però destacaré el que per mi ha tingut més rellevància. Començaré cronològicament a l'inversa (digueu-me diferent):

Avui, hem vist com dins la teoria hi ha tres nivells important d'anàlisi:
- nivell històric: fa referència al passat - com era i com pensaven en l'educació? Necessari per saber d'on venim, de la cultura a la que procedim i les situacions socials que ens han portat al moment actual.
- nivell descriptiu: fa referència al present - com és l'educació i com es manifesta? Hem de saber en quina situació actual/real estem, conèixer la societat on vivim i les carències que tenim, entre d'altres
- nivell prospectiu/normatiu: en porta a un futur i es planteja com ha de ser l'educació més enllà dels nostres dies. Per tant, aquí inclouríem i CREARIEM la nostra TEORIA ideològica.

Tots tres nivells van enllaçats, sense un no pots continuar construint l'altre.

Com deia el senyor Pelegrí Pelegrí: ¿de dónde soy o de dónde vengo? - Encara que la gent reia, en Pelegrí no anava gens equivocat, procedim d'un lloc i som d'un altre, sobretot en el nostre cas. Venim d'un franquisme recent, d'una cultura de poble amb moltes ments "tancades", encara que sembla que mica en mica es van obrint, però no ens enganyem, estem fent una passa molt petita i ens queda encara mooolt per recórrer.
Aquest canvi de pensament, d'ideologia, pot venir donat gràcies a l'educació moderna, però hem de mirar el present i la situació actual: situació del sistema econòmic (redistributiu, pensions), situació del sistema educatiu (fracàs escolar), situació del sistema fiscal (corrupció, frau), etc...
Per què això no passa als països nòrdics? (qüestió que ha sorgit avui a classe) Per diferents motius, però bàsicament pel nivell històric, que ha marcat la cultura, el pensament actual d'ells. En canvi, avui dia en l'estat espanyol no es podria portar a terme una reforma fiscal similar a la dels països nòrdics (que possiblement solucionaria alguns problemes actuals), perquè la mentalitat i la cultura "general" del nostre país no ho permetria.

Per tant, concloent el tema, ens tiendriem que plantejar: ¿qui sóc, d'on vinc i, sobretot, qui seré demà?

El segon dia vam qüestionar-nos: ¿què és una teoria?
De l'Enciclopèdia catalana n'extret la que més m'ha agradat: Conjunt de principis referents a un determinat concepte (o conceptes) que inclou tant els axiomes postulats sobre aquest com les conseqüències (teoremes) que d'aquests axiomes han estat deduïdes lògicament
Desprès de debatre a classe, vam arribar a la conclusió que les teories són un intent d'explicació per predir. Pot haver-hi teories explicatives i pràctiques, però s'ha d'anar amb compte amb l'excés "d'utilització" d'una i d'una altra, ja que pots perdre la perspectiva. Per tant, la teoria ha de dir COM ha de ser l'educació.
La funció de la teoria es guiar a la pràctica educativa, per això, les persones ens creem les nostres pròpies teories perquè ens puguin guiar mentre caminem per la vida (com vaig comentar al post de fa alguns dies).

I el primer dia sorgí la següent discussió:

PEDAGOGIA: ¿ciència o tecnologia?

- l'Enciclopèdia catalana no ens ajuda gaire, definició: art i ciència de l'educació

Conclusió: la PEDAGOGIA ha de ser un híbrid entre ciència i art, ja que per un costat ha de buscar veritats i per l'altre ha d'incorporar millores, per tant, és necessari l'existència de:

• una disciplina


• un component artístic.

(Més endavant veurem que l'estètica és una gran porció d'aquest pastís, anomenat pedagogia)

Los autónomos empiezan a pagar la crisis

Para leer el articulo, link: http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/10/04/economia/1223124705.html

Escucho como mi compañero asesora a una familia de origen magrebí, madre e hija, que han venido a pedir asesoramiento para poder tirar adelante su negocio. Los gastos diarios cada vez van siendo mayores a los ingresos, lo que comporta cargarse de deudas mes tras mes sin poder hacer nada al respeto. Mi compañero les asesora de una manera inmejorable pero ellas aseguran que lo han probado todo y no ha dado resultado, qué acabará pasando? cerraran como muchas otras empresas en la actualidad? lo más probable es que si.

La madre muestra desmotivación, cabizbaja sin ánimos de hacer frente a la situación, mientras que la hija, receptiva en todo momento, se le abren los ojos al escuchar diferentes propuestas. La madre opta por traspasar la empresa, pero ahora nadie esta dispuesto a hacerlo, que deben hacer? esperar y que las deudas les vayan invadiendo? Sin embargo, la hija continuaria adelante innovando, modificando, intentado reactivar de nuevo el negocio.

Hay miles de situaciones parecidas a ésta, aunque hasta ahora, que no veía los casos a mi alrededor no creía que la situación llegase a ser tan grave, pero siempre tengo en cuenta de que estamos delante de un ciclo económico, el cual se compone de 4 fases y actualmente nos situamos en la peor de ellas, en la depresión.

Hay diferentes maneras de "afrontar/aceptar" la situación, una la observamos con la madre, mientras que una segunda nos la muestra la hija. La actitud idónea, utópica para superar estas situaciones es la de la progenitora, con motivación, ganas y esfuerzo se pueden conseguir los objetivos, pero siempre siendo consciente de la situación en la que vives.

Trasladándolo a la pedagogia/docencia, necesitamos "activar" esa motivación al alumnado para que puedan afrontar toda situación que se les presente, ya que es primordial en el desarrollo personal como en el profesional. Y con esto concluyo:

"la MOTIVACIÓN es un elemento clave en la EDUCACIÓN, por lo tanto, hemos de motivar al alumno y no dejarnos llevar por su desmotivación"

aNa

el Pla Bolonya està present

Fa uns minuts de la publicació de la següent noticia:

Los Mossos d'Esquadra empiezan a desalojar a unos 70 estudiantes encerrados en la UPF

12/02/2009 Actualizada a las 23:45h Sucesos

Barcelona. (EUROPA PRESS).- Una cuarentena de efectivos de los Mossos d'Esquadra empezaron a desalojar sobre las 23.15 horas de hoy a unos 70 estudiantes que se encerraron en el nuevo edificio de Ca l'Aranyó del Campus de la Comunicación de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que el presidente de la Generalitat, José Montilla, tiene previsto inaugurar oficialmente mañana.
Los universitarios siguen así con sus protestas por la implantación del polémico plan Bolonia, aunque el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, les ha advertido que no podían quedarse en el edificio. Inicialmente, un grupo de un centenar de estudiantes optó por encerrarse sobre las 20.00 horas en el nuevo edificio, y celebrar en la universidad varias actividades para protestar por la implementación del plan de Bolonia en Catalunya. Un portavoz de los estudiantes explicó a Europa Press que efectivos de los Mossos d'Esquadra se presentaron sobre las 22.30 horas en la sala donde se encerraron, y les instaron a finalizar la ocupación. Por ello, decidió salir un grupo de los casi 100 alumnos que habían empezado. Cuando empezó el desalojo, otros treinta universitarios se concentraron en el exterior de Ca l'Aranyó con pancartas contra la declaración de Bolonia, para protestar por la actuación policial. Además, gritaron consignas como "Torturadores" y "Los funcionarios son unos mercenarios". Al lugar de los hechos, se desplazaron una decena de furgones antidisturbios de los Mossos d'Esquadra, que esposaron a algunos estudiantes. Para mañana está previsto realizar un taller de pancartas a partir de las 10 horas, y desde las 12 protestarán ante la presencia de Montilla, el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el conseller de Innovación, Universidades y Empresa, Josep Huguet, y otras autoridades.

http://www.lavanguardia.es/sucesos/noticias/20090212/53638875951/los-mossos-desquadra-empiezan-a-desalojar-a-unos-70-estudiantes-encerrados-en-la-upf.html

Què tenen d'important les teories que tota ciència n'està plena

Desprès d'haver-ne estudiat algunes, li trobes "el què o el kit" i un mateix es fa la seva propia teoria de la vida, de la seva vida.

Ja fa uns anys de l'existència de la meva, però com la gran majoria (per no dir totes, ja que les desconec), la "pràctica" no s'adequa a la teoria.

Et planteges la utilitat o l'eficacia/eficència d'elles, però t'anadones que les teories són necessaries per adoptar una visió de la realitat, que són una pauta a seguir i una guia de com seguir el camí a recòrrer. Desprès, a la pràctica, quan camines te n'adones que no continues el mateix camí preestablert per la teoria. Sense voler-ho, la senda es desvia i et porta a un altre destí, o inclús el destí és el mateix però el camí recorregut ha sigut diferent, un camí alternatiu que no t'havies plantejat, potser és millor o pitjor, no ho saps, però és aquell on has arribat.

Finalment, et qüestiones el per què de la "no-adequació", el per què la teoria ha anat per un camí i la pràctica no ha pogut continuar el rastre. Encara no he aconseguit trobar la respota a la pregunta, però m'aproximaria que l'humà no pot abarcar totes les circumstàncies, variables i coneixements de la realitat que ens envolta i, per tant, l'esser no pot predir amb certesa que passarà el dia de demà.

Per donar força a la meva conclusió, adjunto la definició de teoria:

"Una teoría es un sistema lógico compuesto de observaciones, axiomas y postulados, que tienen como objetivo declarar bajo qué condiciones se desarrollarán ciertos supuestos, tomando como contexto una explicación del medio idóneo para que se desarrollen las predicciones. A raíz de estas, se pueden especular, deducir y/o postular mediante ciertas reglas o razonamientos, otros posibles hechos."

aNa