uNa MiRaDa eNReRE

Varem començar el curs de la mateixa manera que el finalitzem: analitzant una de les noticies de l'actualitat - el impacte del fenomen futbolístic a la societat, famílies, persones, nens...

I ara que s'acaba la temporada, ens hem de preguntar: què ha aconseguit aquest equip? què he après?

Com hem comentat a classe, prèviament al poder "aconseguir/aprendre" s'ha de tenir present que pots aconseguir/aprendre, la capacitat de creure en el que fas i en tu mateix.

M'agradaria analitzar 2 punts:

1. Relació educativa: en aquest semestre he comprovat que la relació mestre - alumne -concepte, no només és un triangle perfecte, on a la cúspide es troba el professorat, sinó que el triangle es converteix en una recta; on a l'origen es troba l'estudiant, el destí sigui el contingut i en una recta paral.lela el professor com a guia. I durant aquests mesos s'ha "creat" la última estructura esmentada.

2. El projecte: en la prosposta inicial de "l'estudi" he de reconèixer que no creia que fos capaç de portar a terme un treball de recerca, pensava que tot es quedaria en un simple treball, com la majoria de treballs a l'aula. Però en el transcurs del projecte (cerca d'informació, distribució de la feina, posada en comú amb l'equip, entrevistes, etc.) te n'adones del què podem arribar a aconseguir si el professor et dóna l'oportunitat, la confiança i la guia. Aquesta última amb rellevància ja que s'ha de reconèixer que al inici de la recerca dels continguts anàvem perduts i el amb preguntes indirectes ens ajudava a trobar el camí cap el contingut.

A part del que tot l'anterior comporta:

- millorar el treball en equip

- treballar de forma individual, sent jo mateixa la que cerca el concepte

- creure en la capacitat d'aconseguir

- maduració d'autonomia en el treball

Em faltaria destacar:
- la importància que arriba a tenir "l'actuació" dels pares envers els fills
- la varietats de sistemes educatius possibles en funció de l'objectiu de l'educació ("pensant en els altres" i "els petits samurais")
- observar que tot el que ens envolta és pot analitzar des d'una perspectiva pedagògica
- raonament i anàlisis de la "culpabilitat" societat o l'individu
I aquí donaria per finalitzada la mirada enrere, encara que de ben segur m'he deixat molts coneixements per anotar.

GRàCieS

aNa

Conciència?

Avui, llegint el llibre de "Los hijos tiranos, el síndrome del emperador" de V. Garrido, m'ha vingut al cap "Para Amador" de F. Savater. Tots dos coincideixen: som un ser moral, hem de enfrontar-nos al dilema, que no podem evitar: què està bé i que està malament? Per això, hem de ser LLIURES i RACIONALS.

Racionals per tenir la capaciatat de raonament, capacitat per decidior osbre el que tenim que fer i sobre les raons per actuar (això ja implica ser lliures: poder escollir). Lliures per decidir com vols viure, és a dir, construir la vida (com cita Savater: la buena vida). Però abans de decidir, hem de ser CONCIENTS, és a dir, TENIR CONCIÈNCIA, del que estem decidint per no cometre errors o arribar a situacions no desitjables, el que implicaria remordiments de conciència i, per conseqüent, sentiment de culpabilitat.

Per tant, tot està relacionat per escollir o decidir lliurament i no equivocar-nos, ha d'haver-hi una elecció concient, és a dir, tenir coneixement previ del que és bó i del que és dolent, el que comporta un raonament.

¿Cóm seria el món sense conciència?