Conciència?

Avui, llegint el llibre de "Los hijos tiranos, el síndrome del emperador" de V. Garrido, m'ha vingut al cap "Para Amador" de F. Savater. Tots dos coincideixen: som un ser moral, hem de enfrontar-nos al dilema, que no podem evitar: què està bé i que està malament? Per això, hem de ser LLIURES i RACIONALS.

Racionals per tenir la capaciatat de raonament, capacitat per decidior osbre el que tenim que fer i sobre les raons per actuar (això ja implica ser lliures: poder escollir). Lliures per decidir com vols viure, és a dir, construir la vida (com cita Savater: la buena vida). Però abans de decidir, hem de ser CONCIENTS, és a dir, TENIR CONCIÈNCIA, del que estem decidint per no cometre errors o arribar a situacions no desitjables, el que implicaria remordiments de conciència i, per conseqüent, sentiment de culpabilitat.

Per tant, tot està relacionat per escollir o decidir lliurament i no equivocar-nos, ha d'haver-hi una elecció concient, és a dir, tenir coneixement previ del que és bó i del que és dolent, el que comporta un raonament.

¿Cóm seria el món sense conciència?