Teories pedagògiques actuals - quina és la teva?

Teories pedagògiques actuals segons Conrad Vilanou

1. Pedagogies Perennes: es podrien considerar pre-modernes, antiracionals. Busquen mantenir l'ordre social, transmetre'l. Sobre aquesta perspectiva el llegat cultural és intocable. Es podria dir que adopta un component positiu conservador i negatiu a obrir-se al canvi. Traslladat a la pedagogia, aquesta teoria legimita el poder al mestre.

2. Pedagogies Performatives (o positivistes): sorgeix com a crítica radical als models perennes. És racional i individualista. Cerca la màxima eficacia, en el camp educatiu: l'èxit escolar, el màxim rendiment, al ritme de cada individu però que arribi al màxim del seu nivell.

3. Pedagogies Hermenéutiques: en aquesta teoria emergeix les emocions, el sentit estètic. Busca el significat a travès de l'anàlisi de la reflexió històrica amb la voluntat d'entendre els fenòmens, per tant, l'objectiu és conèixer/interpretar a altres cultures, altres maneres de pensar, raonar, conservant la diferència i mantenint el respecte. En aquest sentit, s'aproxima a una pedagogia intercultural on es busca la importància del grup i la comunitat, i es construeix tot entre tots buscant la satisfacció i la realització en ells mateixos.

4. Pedagogies Postestructuralistes: teoria postmoderna que aposta per un relat personal de no-comparacions, de possible individualisme, un individualime existencial. Traslladat a l'educació, aquesta ha de buscar el màxim aprofundiment de cadascú, sense que vingui determinat pel currículum.

5. Pedagogies Crítiques: es consideren pedagogies transformadores, busquen el canvi social, la transformació. El referent en aquesta teoria és la praxis, la pràctica educativa, en l'experiència.

Com a resum gràfic s'inclouen tres idees, tres canvis radicals:

1. Es passa de centrar-se en l'educador a l'educant

2. Es passa de preocupar-se per l'ensenyament a preocupar-se per l'aprenentatge

3. Es passa de parlar de centre escolar a centre educatiu

Aportació personal
Per escollir una d'aquestes teories em plantejo un seguit de preguntes:
- Què és el que vull?
- Què vull realment a la vida?
- Què és el que vull per l'educació?
- Què vull aconseguir amb l'educació? l'èxit o el fracàs?
- Vull que la població/la societat estigui educada i/o disciplinada?
- Vull que la població/la societat aconsegueixi resultats i/o ser feliç?
- Vull que els educats siguin deixebles o que siguin ells mateixos que es guiin?
- Vull que la població/societat sàpiga respectar o simplement conèixer allò que l'envolta?
- Què és millor, que l'alumnat aprengui de la teoria o que vagi aprenent amb la pràctica?


Amb les respostes d'aquestes qüestions podem centrar-nos en una de les teories. Personalment no trobo cap millor que una altra, crec que s'hauria de crear un híbrid entre totes, una teoria que tingui com objectiu l'èxit personal, professional, sentir-se realitzat i feliç, respectant sempre les cultures que anem coneixent i convivint amb ells.