¿De dónde soy o de dónde vengo?

Fins ara no havia fet cap síntesis del temari, però destacaré el que per mi ha tingut més rellevància. Començaré cronològicament a l'inversa (digueu-me diferent):

Avui, hem vist com dins la teoria hi ha tres nivells important d'anàlisi:
- nivell històric: fa referència al passat - com era i com pensaven en l'educació? Necessari per saber d'on venim, de la cultura a la que procedim i les situacions socials que ens han portat al moment actual.
- nivell descriptiu: fa referència al present - com és l'educació i com es manifesta? Hem de saber en quina situació actual/real estem, conèixer la societat on vivim i les carències que tenim, entre d'altres
- nivell prospectiu/normatiu: en porta a un futur i es planteja com ha de ser l'educació més enllà dels nostres dies. Per tant, aquí inclouríem i CREARIEM la nostra TEORIA ideològica.

Tots tres nivells van enllaçats, sense un no pots continuar construint l'altre.

Com deia el senyor Pelegrí Pelegrí: ¿de dónde soy o de dónde vengo? - Encara que la gent reia, en Pelegrí no anava gens equivocat, procedim d'un lloc i som d'un altre, sobretot en el nostre cas. Venim d'un franquisme recent, d'una cultura de poble amb moltes ments "tancades", encara que sembla que mica en mica es van obrint, però no ens enganyem, estem fent una passa molt petita i ens queda encara mooolt per recórrer.
Aquest canvi de pensament, d'ideologia, pot venir donat gràcies a l'educació moderna, però hem de mirar el present i la situació actual: situació del sistema econòmic (redistributiu, pensions), situació del sistema educatiu (fracàs escolar), situació del sistema fiscal (corrupció, frau), etc...
Per què això no passa als països nòrdics? (qüestió que ha sorgit avui a classe) Per diferents motius, però bàsicament pel nivell històric, que ha marcat la cultura, el pensament actual d'ells. En canvi, avui dia en l'estat espanyol no es podria portar a terme una reforma fiscal similar a la dels països nòrdics (que possiblement solucionaria alguns problemes actuals), perquè la mentalitat i la cultura "general" del nostre país no ho permetria.

Per tant, concloent el tema, ens tiendriem que plantejar: ¿qui sóc, d'on vinc i, sobretot, qui seré demà?

El segon dia vam qüestionar-nos: ¿què és una teoria?
De l'Enciclopèdia catalana n'extret la que més m'ha agradat: Conjunt de principis referents a un determinat concepte (o conceptes) que inclou tant els axiomes postulats sobre aquest com les conseqüències (teoremes) que d'aquests axiomes han estat deduïdes lògicament
Desprès de debatre a classe, vam arribar a la conclusió que les teories són un intent d'explicació per predir. Pot haver-hi teories explicatives i pràctiques, però s'ha d'anar amb compte amb l'excés "d'utilització" d'una i d'una altra, ja que pots perdre la perspectiva. Per tant, la teoria ha de dir COM ha de ser l'educació.
La funció de la teoria es guiar a la pràctica educativa, per això, les persones ens creem les nostres pròpies teories perquè ens puguin guiar mentre caminem per la vida (com vaig comentar al post de fa alguns dies).

I el primer dia sorgí la següent discussió:

PEDAGOGIA: ¿ciència o tecnologia?

- l'Enciclopèdia catalana no ens ajuda gaire, definició: art i ciència de l'educació

Conclusió: la PEDAGOGIA ha de ser un híbrid entre ciència i art, ja que per un costat ha de buscar veritats i per l'altre ha d'incorporar millores, per tant, és necessari l'existència de:

• una disciplina


• un component artístic.

(Més endavant veurem que l'estètica és una gran porció d'aquest pastís, anomenat pedagogia)