Desprès d'haver-ne estudiat algunes, li trobes "el què o el kit" i un mateix es fa la seva propia teoria de la vida, de la seva vida.Ja fa uns anys de l'existència de la meva, però com la gran majoria (per no dir totes, ja que les desconec), la "pràctica" no s'adequa a la teoria.
Et planteges la utilitat o l'eficacia/eficència d'elles, però t'anadones que les teories són necessaries per adoptar una visió de la realitat, que són una pauta a seguir i una guia de com seguir el camí a recòrrer. Desprès, a la pràctica, quan camines te n'adones que no continues el mateix camí preestablert per la teoria. Sense voler-ho, la senda es desvia i et porta a un altre destí, o inclús el destí és el mateix però el camí recorregut ha sigut diferent, un camí alternatiu que no t'havies plantejat, potser és millor o pitjor, no ho saps, però és aquell on has arribat.
Finalment, et qüestiones el per què de la "no-adequació", el per què la teoria ha anat per un camí i la pràctica no ha pogut continuar el rastre. Encara no he aconseguit trobar la respota a la pregunta, però m'aproximaria que l'humà no pot abarcar totes les circumstàncies, variables i coneixements de la realitat que ens envolta i, per tant, l'esser no pot predir amb certesa que passarà el dia de demà.
Per donar força a la meva conclusió, adjunto la definició de teoria:
"Una teoría es un sistema lógico compuesto de observaciones, axiomas y postulados, que tienen como objetivo declarar bajo qué condiciones se desarrollarán ciertos supuestos, tomando como contexto una explicación del medio idóneo para que se desarrollen las predicciones. A raíz de estas, se pueden especular, deducir y/o postular mediante ciertas reglas o razonamientos, otros posibles hechos."
aNa
No hay comentarios:
Publicar un comentario