Aquesta setmana s'ha estrenat el llibre de Manel Estiarte "Todos mis hermanos", llibre autobiogràfic i a la vegada autocrític, carregat de moments emotius de la seva vida. Avui, 15 de març es publica l'entrevista al Periódico amb el títol: Manel Estiarte: "He sido un privilegiado, pero la vida también me ha hecho llorar mucho" article intens, sincer, proper i carregat de sentiments, que mentre vas llegint notes el nus a la gola. El podeu llegir en el següent link:
Hi ha una frase que diu Estiarte: Es la vida, lo que aprendemos, lo que nos pasa.
La vida o les situacions de la vida ens ensenya, ens fa aprendre i és aquí on hem d'aplicar la capacitat de plasticitat. De tota situació, experiència podem aprendre, sempre i quan estiguem disposats a aprendre.
L'objectiu de la vida és trobar la "buena vida", com cita Savater, i això és el que intenta l'ètica: intent racional d'esbrinar com viure bé. Però la vida està plena de complexitats i complicacions, que dificulten la cerca de l'objectiu de la "buena vida": ser i sentir-te feliç. I com ja hi ha prou dificultats a la vida, és millor no afegir-ne més de la teva pròpia collita, per tant, per actuar de forma correcta i no errar, hem de posar en pràctica la virtut de la part racional, que és la prudència. Per tant, per escollir bé hem de ser conscients del què fem i cóm actuem, hem de tenir coneixement previ de si obrem bé o no, el que comporta prèviament a un raonament.
Aquest coneixement l'hem d'anant adquirint al llarg de la vida, amb la teoria i amb la pràctica per poder fer front a les complexitats i complicacions que la vida comporta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario