uNa MiRaDa eNReRE

Varem començar el curs de la mateixa manera que el finalitzem: analitzant una de les noticies de l'actualitat - el impacte del fenomen futbolístic a la societat, famílies, persones, nens...

I ara que s'acaba la temporada, ens hem de preguntar: què ha aconseguit aquest equip? què he après?

Com hem comentat a classe, prèviament al poder "aconseguir/aprendre" s'ha de tenir present que pots aconseguir/aprendre, la capacitat de creure en el que fas i en tu mateix.

M'agradaria analitzar 2 punts:

1. Relació educativa: en aquest semestre he comprovat que la relació mestre - alumne -concepte, no només és un triangle perfecte, on a la cúspide es troba el professorat, sinó que el triangle es converteix en una recta; on a l'origen es troba l'estudiant, el destí sigui el contingut i en una recta paral.lela el professor com a guia. I durant aquests mesos s'ha "creat" la última estructura esmentada.

2. El projecte: en la prosposta inicial de "l'estudi" he de reconèixer que no creia que fos capaç de portar a terme un treball de recerca, pensava que tot es quedaria en un simple treball, com la majoria de treballs a l'aula. Però en el transcurs del projecte (cerca d'informació, distribució de la feina, posada en comú amb l'equip, entrevistes, etc.) te n'adones del què podem arribar a aconseguir si el professor et dóna l'oportunitat, la confiança i la guia. Aquesta última amb rellevància ja que s'ha de reconèixer que al inici de la recerca dels continguts anàvem perduts i el amb preguntes indirectes ens ajudava a trobar el camí cap el contingut.

A part del que tot l'anterior comporta:

- millorar el treball en equip

- treballar de forma individual, sent jo mateixa la que cerca el concepte

- creure en la capacitat d'aconseguir

- maduració d'autonomia en el treball

Em faltaria destacar:
- la importància que arriba a tenir "l'actuació" dels pares envers els fills
- la varietats de sistemes educatius possibles en funció de l'objectiu de l'educació ("pensant en els altres" i "els petits samurais")
- observar que tot el que ens envolta és pot analitzar des d'una perspectiva pedagògica
- raonament i anàlisis de la "culpabilitat" societat o l'individu
I aquí donaria per finalitzada la mirada enrere, encara que de ben segur m'he deixat molts coneixements per anotar.

GRàCieS

aNa

Conciència?

Avui, llegint el llibre de "Los hijos tiranos, el síndrome del emperador" de V. Garrido, m'ha vingut al cap "Para Amador" de F. Savater. Tots dos coincideixen: som un ser moral, hem de enfrontar-nos al dilema, que no podem evitar: què està bé i que està malament? Per això, hem de ser LLIURES i RACIONALS.

Racionals per tenir la capaciatat de raonament, capacitat per decidior osbre el que tenim que fer i sobre les raons per actuar (això ja implica ser lliures: poder escollir). Lliures per decidir com vols viure, és a dir, construir la vida (com cita Savater: la buena vida). Però abans de decidir, hem de ser CONCIENTS, és a dir, TENIR CONCIÈNCIA, del que estem decidint per no cometre errors o arribar a situacions no desitjables, el que implicaria remordiments de conciència i, per conseqüent, sentiment de culpabilitat.

Per tant, tot està relacionat per escollir o decidir lliurament i no equivocar-nos, ha d'haver-hi una elecció concient, és a dir, tenir coneixement previ del que és bó i del que és dolent, el que comporta un raonament.

¿Cóm seria el món sense conciència?

Susan Boyle

Proposo el següent video, dura molt poquet 7'30.

No tinc paraules

Link: http://www.youtube.com/watch?v=dSFP4XfE8jI

Pensant en els altres

Primer de tot voldria recomanar el reportatge de 60’ minuts de “pensant en els altres”, veure’l m’ha fet reflexionar sobre quin tipus de teoria educativa és més “correcta” per portar a la pràctica.

L’objectiu principal és cercar la felicitat dels nens, i la clau per ser feliç és pensar en els altres.

Tots els alumnes procuren entendre els sentiments de l’altre, el que anomenem EMPATIA. I, aquest és la base i l’ajuda de tota relació. Coincidint amb Savater, l’empatia és necessària per la convivència amb la resta dels humans i, en aquest cas, l’empatia crea lligams i vincles afectius forts entre ells.

En el reportatge l’educador segueix sent la peça clau del sistema educatiu, la seva experiència i el “mètode” que aplica són aspectes essencials.
El professor pretén “ensenyar que la vida té un gran valor”, i fa gaudir als nens de tots els

La base d’aquest mètode és l’educació amb valors, els alumnes mostren els seus sentiments des d’un principi, mitjançant les cartes, col·loquis, etc. S’expressen els sentiments amb naturalitat i sinceritat, i es compagina el riure, el plorar, i aprendre com accions per educar-se.

Treballar amb valors fa “personalitzar” a la persona i la creació d’un pensament crític.

Com diu el comentarista, es viu un clima de solidaritat que fa que tots es sincerin, es confiïn les coses i entre ells es creen llaços i vincles d’afecte forts i enriquidors.

Es porten a terme activitats, com l’autoretrat de cos i ment, que fan que els alumnes treballin la reflexió sobre la seva identitat.

Per tant, els lligams es creen pensant en els altres i aquests són la clau de la felicitat.

---------------------------------------------------------

Els dos mètodes educatius, oposats entre ells, que hem vist es relaciona amb les diferents teories que es vam explicar fa unes setmanes a classe. Hi ha moltes teories, i inclòs aquelles que són un mixtes entre unes i altres, i has d’escollir o aplicar aquella que aconsegueixi els resultats/objectius que esperes aconseguir.

He sido un privilegiado, pero la vida también me ha hecho llorar mucho

Aquesta setmana s'ha estrenat el llibre de Manel Estiarte "Todos mis hermanos", llibre autobiogràfic i a la vegada autocrític, carregat de moments emotius de la seva vida. Avui, 15 de març es publica l'entrevista al Periódico amb el títol: Manel Estiarte: "He sido un privilegiado, pero la vida también me ha hecho llorar mucho" article intens, sincer, proper i carregat de sentiments, que mentre vas llegint notes el nus a la gola. El podeu llegir en el següent link:

http://www.elperiodico.com/default.aspidpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=595207&idseccio_PK=1011

Hi ha una frase que diu Estiarte: Es la vida, lo que aprendemos, lo que nos pasa.

La vida o les situacions de la vida ens ensenya, ens fa aprendre i és aquí on hem d'aplicar la capacitat de plasticitat. De tota situació, experiència podem aprendre, sempre i quan estiguem disposats a aprendre.

L'objectiu de la vida és trobar la "buena vida", com cita Savater, i això és el que intenta l'ètica: intent racional d'esbrinar com viure bé. Però la vida està plena de complexitats i complicacions, que dificulten la cerca de l'objectiu de la "buena vida": ser i sentir-te feliç. I com ja hi ha prou dificultats a la vida, és millor no afegir-ne més de la teva pròpia collita, per tant, per actuar de forma correcta i no errar, hem de posar en pràctica la virtut de la part racional, que és la prudència. Per tant, per escollir bé hem de ser conscients del què fem i cóm actuem, hem de tenir coneixement previ de si obrem bé o no, el que comporta prèviament a un raonament.

Aquest coneixement l'hem d'anant adquirint al llarg de la vida, amb la teoria i amb la pràctica per poder fer front a les complexitats i complicacions que la vida comporta.

l'Educand

Aquestes setmanes hem entrat en matèria sobre un dels àmbits: l'Educand

Hem tractat les qualitats/característiques/atributs que hauria de tenir l'educand ideal i segons el que hem comentat a classe, la característica necessària perquè l'educand s'eduqui es que tingui moralitat, capacitat de raonament, el que comporta que també tingui una disposició a aprendre.

Una altra condició per ser "educats" és tenir plasticitat: capacitat de modificar segons les experiències.

I, un últim requisit és la cobertura socio-cultural, és necessari una societat, una cultura, una convivència i comunicació amb altres esser humans, amb altres persones.

Per tant, per ser educables necessitem aquests 3 requisits o límits (ja que si no posseïm un dels tres ens limita a ser educables):
- racionalitat/ser racional
- capacitat de canvi: plasticitat
- comunicació/comunicabilitat

A partir d'aquí es defineix l'educand com un sistema obert superior:

1. sistema: conjunt d'elements/agents, els quals han d'estar relacionats i compartint una finalitat comuna
L'educand es fruit de 3 sistemes: psicològic, biològic i social

Coincidint amb els 3 requisits de ser educable: ser racional- capacitat de canvi i comunicació

Aquests 3 sistemes estan relacionats, la modificació d'un d'ells altera el comportament dels altres.

2. el sistema ha de ser obert: adaptable, permanent al canvi i interaccionar amb la informació. El fet d'estar en canvi permanent i no saber els resultats finals provoca incertesa, el que crea el sentiment de por.

3. Superior: ha d'haver-hi la voluntat de canvi, de transformació, d'optimitzar/millorar les condicions de vida.

Si mirem altres autors, com Rosseau coincidim en què el preceptor ha de tenir autonomia de voluntat (llibertat) i ser raonable (tenir capacitat de raonar), i afegeix que no haurà de ser imprudent ni negligent.

El ser educat o aprendre, no només depèn de les "condicions, requisits" de l'educand, sinó que depèn també dels altres àmbits, el més directe, sota el meu parer, el de l'educador: l'educant aprendrà més o menys, millor o pitjor, d'una manera o d'una altra depenent de l'educador.

Es planteja el següent dilema:
- la naturalesa humana és corrupta i ha de ser controlada per les formes socials
o
- la naturalesa humana és bona i es corrompuda per la societat

Sempre m'he decantat per la segona, encara que em plantejo: si els humans són bons per naturalesa i la societat està formada però essers bons, la societat no pot ser corrupta.
De la mateixa manera entro en conflicte amb la primera: si els essers humans són corruptes, la societat (formada per esser humans corruptes) no pot solucionar el problema.

Sigui quin sigui l'origen de l'esser humà (si bo per naturalesa o corrupte) es necessari l'educació per no acabar sent corrupte o corromput.

Adéu Pepe

La paraula d’aquest cap de setmana ha estat PERDRE:

- El Barça ha perdut
- El PSOE ha perdut les eleccions a Galícia, amb la contra que ha guanyat el PP per majoria!!
- I, el més sentit, ha estat la pèrdua de José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes.

Enllaçant amb aquest últim punt m'he emocionat l'article escrit avui per Andreu Buenafuente al Periódico: "El hombre libre" (link: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=591897&idseccio_PK=1013) i aquí la meva aportació:

Estic veient l’especial a Rubianes i és una llàstima que personatges com aquest home desaparegui de la terra i d’una forma tan inesperada. Les seves reflexions, aportacions són i seran úniques, els seus comentaris, les seves frases no tenen “malbaratament” i ha tractat sempre tots els temes amb un humor més que intel·ligent.

En l’actuació emesa aquesta nit, inicia el discurs com sempre s’ha considerat: galaico-catalan (galáico porqué nací en Galicia aunque casi nunca he vivido allí y catalán porqué siempre he vivido en Cataluña aunque nunca nací aquí") i “derrochador”, ja que viu la vida dia a dia i, així comença una de les seves crítiques, a aquelles persones de mentalitat estalviadora, que estalvien per arribar als 80 (si arriben) i consumir-ho tot, en què? I amb un to irònic ell mateix es qüestiona: en sexe, festes,...?

Ha continuat el seu monòleg amb històries que enllaçaven unes amb altres i no sempre acabaven quan les començava, però al final les torna a recuperar per tancar-les. És impressionant: tot un expert en el domini i la utilització de la paraula.

Deixant de banda els seus recursos dialèctics, com diria un castellà: “no deja titere con cabeza”.

Sempre ha estat un crític sincer, sense por al fet de dir en veu alta les coses que la majoria de ciutadans catalans pensen (i pensem), i és aquí on et preguntes: com pot ser que un senyor nascut a Galicia que immigra a Catalunya, viu “els colors catalans” amb més intensitat que d’altres que han nascut aquí, i a més dóna un enorme suport a Catalunya?? – sense resposta.

En el seu discurs d’avui, ha fet una crítica al psicoanàlisis, a la religió, a tot el personal de l’església, a l’educació tradicional i als mètodes d’educatius, a la bellesa d’estereotip, al món del futbol (jugadors, aficionats...), a la monarquia espanyola i, no s’ha oblidat de la política, fent referència al distingit senyor Jose Mª Aznar.

I el toc final, que mai falta, per amanir l’espectacle, la “incontenible verborrea salpicada de palabras malsonantes”, tot un showman.

Les seves crítiques et fan pensar, reflexionar i sentir – tot un mestre.

Moltes gràcies, molta sort i fins un altre Pepe.

aNa